Cada any, la diada del divendres abans del Diumenge de Rams, a Banyoles, se celebra la festa de la Mare de Déu dels Dolors. Al vespre d’aquest dia surt la solemne Processó dels Dolors que acompanya les imatges de la Pietat, la del Sant Crist i la del Quart Dolor de la Corona dels Set Dolors, i que està encapçalada pel Manípul de Manaies.

La vigília de la festa, el Manípul ja ha desfilat per la Ciutat acompanyant les juntes de la Congregació dels Dolors i el Montepio dels Dolors, per tal de fer l’entrega dels respectius penons als ciutadans que l’endemà els portaran a la processó. El dia de la festa, com a preludi de la processó, el manípul acompanya també els pendonistes des dels seus respectius domicilis a l’església parroquial on s’inicia la manifestació devota. Tot aquest moviment fa que els manaies esdevinguin un element popular que singularitza aquesta festa i contribueixin a crear el clima per la manifestació de pietat. Encara no s’ha pogut esbrinar amb certesa en quin moment es va iniciar la celebració de la Processó, ni quan s’hi va incorporar el singular encapçalament dels manaies. Malgrat això, sabem que la Congregació ja existia a mitjans del segle XVIII i, com molt bé apunta el cronista de Banyoles, Sr. Antoni Maria Rigau, no és gaire aventurat pensar que a finals d’aquell segle ja es celebrava la processó.

Pel que fa als manaies –o armats, com també se’ls havia anomenat- sabem que són anteriors a l’any 1832. S’ha trobat un document datat del dia 5 de juny de 1832 en el qual es feia un inventari de “lo que té la Congregació de N. Sra. dels Dolors de la Vila de Bañolas en la Iglesia y armari del Convent dels PP Servitas” i entre d’altres partides, n’hi havia una que diu: “catorze vestits dels armats”. Si tenim en compte que aquest document fa una relació dels elements que servien per al culte i la congregació tenia dipositats en el Convent, com que no es tracta de coses de nova adquisició, podem pensar que la Processó –i els “armats” que en formen part- llavors ja devien ser un costum arrelat.

Aquesta tradició es va mantenir, amb alguna interrupció, fins a l’any 1936 en que es va obrir un parèntesi que, pel que fa a la Processó, es va tancar l’any 1939 quan es va tornar a celebrar. Malgrat això, durant uns quants anys, la Processó va sortir sense el seu característic encapçalament dels manaies.

Amb l’avinentesa que a Girona s’havia organitzat un Manípul de Manaies per obrir la processó del Divendres Sant, que podia servir de model i de pauta, es va establir contacte amb els dirigents d’aquell manípul. El fet que la Processó a Banyoles se celebrés en una diada diferent a la de Girona va permetre el desplaçament d’aquell manípul i es va arribar a un acord. Així la Processó dels Dolors de l’any 1948 va ser precedida pel manípul de manaies de Girona que, d’aquesta manera, es convertia en avantguarda de la represa d’una vella i estimada tradició banyolina.

A partir d’aquella data, una comissió formada pels senyors Lluís Fraguell, Joan Yani, Isidre Palmada i Guillem Turró, es va posar en activitat per tal d’aconseguir que la processó de l’any següent sortís ja amb la presència d’un manípul de manaies banyolí.

Això va suposar la mobilització de moltes persones i recursos, ja que s’havia de refer tot el material que l’any 1936 s’havia perdut, calia cercar personal i organitzar el Manípul.

Tant pel disseny i confecció del material, com per l’estructura de la formació es va poder comptar en tot moment amb l’assessorament del dirigents del Manípul de Girona i, particularment, amb l’entusiasta i valuosa cooperació del Sr. Joaquim Pla i Dalmau.

A fi de cobrir les despeses que suposava l’adquisició dels vestits i de tot el material complementari, la comissió va buscar aportacions i es va fer una subscripció que el poble va cobrir. També es va comptar amb prestacions personals.

El Sr. Francesc Fraguell es va encarregar de les gestions per a l’adquisició del material. Amb entusiasme admirable no va escatimar esforços ni viatges, malgrat la seva precària salut, per aconseguir que el dia convingut tot estigués a punt.

Les armadures, cascs, cuirasses, escuts i manyoples es van encarregar al competent artesà gironí Sr. Francesc Boix, i d’aquest material obrador han anat sortint les peces d’artesania en llautó que avui integren l’important dipòsit del Manípul. El “signe” va ser tallat en fusta pel tallista banyolí Sr. Joan Constans. Les puntes de les llances i el seu muntatge fou prestació personal de la manyeria dels senyors Tarafa de Banyoles. Els vestits de roba que van tallar les modistes voluntàries, els confeccionaren les mares, esposes o germanes dels integrants del primer manípul, molts dels quals, alhora, van fer aportacions a la subscripció oberta. La casa Moltfort’s va regalar els mitjons.

Mentrestant, s’organitzava la qüestió del personal. La proposta va ser que, a diferència dels antics manaies –que encara estaven presents en el record de molts –els components del Manípul no fossin mercenaris. Calia formar una agrupació amb garantia de seriositat i perspectiva de continuïtat, per tal que la tradició restaurada no derivés en folklorisme, sinó que s’integrés plenament en els marc devot en què es manté la Processó dels Dolors. Aviat es va aconseguir el nombre necessari per a la formació inicial, que es va completar amb un grup de suplents que ja donava gruix i suport a l’agrupació i que, en anys successius, s’incorporarien a la formació inicial. El primer any, la formació estava constituïda pel mínim imprescindible: dos cavallistes, tres pifres, tres tambors i una vintena d’infants. Això va ser suficient per retornar la fesomia tradicional a la processó i a la festa i, a la vegada, servir d’estímul per iniciar el creixement i millora del manípul. L’any següent, l’Ajuntament de Banyoles va regalar al manípul un estendard brodat. Així, manifestava la bona acollida ciutadana que la restauració havia suposat.

Cada any s’ha anat millorant la presentació del manípul i s’ha anat estructurant internament per assegurar-ne la continuïtat.

En la història dels Manaies de Banyoles, l’any 1999 tindrà una significació especial. Amb motiu del cinquantè aniversari de la seva restauració, el 21 de març es va organitzar la Trobada de Manaies de Catalunya. 1378 participants de 33 pobles i ciutats de tot arreu del Principat van desfilar pels carrers i places de Banyoles, atapeïts d’un públic admirat per l’espectacle, barreja de tradició i modernitat, de convicció religiosa i esperit cívic, que agermanava gent de tota mena, de totes les procedències i de totes les edats.
Va ser la festa que guardarem per sempre en la memòria.

Avui el Manípul de Manaies de Banyoles és una agrupació autònoma amb una arrel històrica i tradicional molt important, vinculada amb la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, amb la qual porta a terme cada any la Processó dels Dolors. L’any 2002 es va constituir en associació i es va inscriure en el registre d’Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya. Té la seva junta directiva. Compta també amb el suport de més de quatre-cents col•laboradors, que amb les seves aportacions inestimable, fan possible el manteniment i la millora del material.

Des de l'any passat la formació està integrada per cent vint-i-sis components que es distribueixen de la següent manera: una Auriga i un ajudant, vuit Èquites, nou Potentiors I, trenta cinc a la Banda, sis al Comandament, vint-i-quatre a la I Optiada, un Abanderat, un opti abanderat i set Escoltes, vint-i-quatre a la II Optiada i nou Potentiors II.

Banyoles, febrer de 2010